per separat

adj separate

expr per separat separately

s agrupatge

Transport

Def. del Termcat: Reunió en una mateixa tramesa de diverses mercaderies provinents de diversos proveïdors, les quals per separat no tenen capacitat o pes suficient per completar una unitat de transport, a fi de reduir despeses.

Formes desestimades: grupatge

adv individualment, per separat

s intermediari -ària. Def. del Termcat: Internauta que s'interfereix en una comunicació entre altres internautes mentre intercanvien claus, els fa creure per separat que és el seu interlocutor i difon una clau falsa, la seva, de manera que rep la informació, la desxifra i la torna a xifrar amb la clau autèntica perquè arribi al destinatari sense rastre de la seva intervenció.

adv separadament, per separat

sigles Times Leterary Supplement suplement literari setmanal del Times que es ven per separat

sē-păro, āvi, ātum, 1, v. a. [2. paro], to disjoin, sever, part, divide, separate (class. and freq., esp. in the trop. sense; cf.: divido, dirimo, disjungo, secludo).

Lit.

With ab:

senatoria subsellia a populari consessu,

Cic. Corn. Fragm. 12, p. 449 Orell.:

separat Aonios Oetaeis Phocis ab arvis,

Ov. M. 1, 313:

Asiam ab Europā,

Plin. 4, 12, 26, § 87:

separandos a cetero exercitu ratus,

Curt. 7, 2, 35.—

With abl. ( poet.):

Seston Abydenā separat urbe fretum,

Ov. Tr. 1, 10, 28:

separat (spatium) aethere terram,

Luc. 4, 75; 9, 524;

natura nos ceteris separatos animalibus sola homines fatetur,

Diom. 275 P.—

With simple acc., Cic. Agr. 2, 32, 87; cf.:

nec nos mare separat ingens,

Ov. M. 3, 448:

in ipsis Europam Asiamque separantis freti angustiis,

Plin. 9, 15, 20, § 50;

equitum magno numero ex omni populi summā separato,

Cic. Rep. 2, 22, 39:

Thessalorum omnis equitatus separatus erat,

separated, divided, Liv. 42, 55 fin., Dig. 34, 2, 19, § 2.— Pass.:

ut corpora gentis illius separata sint in alias civitates, ingenia vera solis Atheniensium muris clausa existimes,

Vell. 1, 18, 1.—

Trop., to treat or consider separately; to distinguish, except.

With ab:

multi Graeci a perpetuis suis historiis ea bella separaverunt,

Cic. Fam. 5, 12, 2:

cogitatione magis a virtute potest quam re separari,

id. Off. 1, 27, 95, suum consilium ab reliquis separare, Caes. B. G. 7, 63 fin.:

ob separata ab se consilia,

Liv. 23, 20, 4:

nihil est, quod se ab Aetolis separent,

id. 38, 43, 12:

orato rem, quem a bono viro non separo,

Quint. 2, 21, 12;

saepe a figuris ea (vitia) separare difficile est,

id. 1, 5, 5.—

With simple acc.:

separemus officium dantis testes et refellentis,

Quint. 5, 7, 9:

miscenda sit an separanda narratio,

id. 4, 2, 101; cf. id. 12, 2, 13; cf.:

virtus ipsa, separatā utilitate,

Cic. Tusc. 4, 15, 34: oratio ac vis forensis, ut idem separetur Cato, ita universa erupit sub Tullio, ut, etc., i. e. if Cato again be excepted (shortly before:

praeter Catonem),

Vell. 1, 17, 3.—Hence, sēpărātus, a, um, P. a., separated, separate, distinct, particular, different.

With ab:

quaestiones separatae a complexu rerum,

Quint. 5, 8, 6. —

With abl.:

(animalia) separata alienis,

Vell. 1, 16, 2.—

Absol.:

ista aliud quoddam separatum volumen exspectant,

Cic. Att. 14, 17, 6; so id. Verr. 2, 1, 17, § 45 Zumpt N cr.:

neutrum vitiosum separatum est, sed compositione peccatur,

Quint. 1, 5, 35:

quid separata, quid conjuncta (verba) exigant,

id. 8, 3, 15:

eorum nullum ipsum per se separatum probo,

Cic. Rep. 1, 35, 54 Mos. N. cr.:

privati ac separati agr: apud eos nihil est,

Caes. B. G. 4, 1; cf.:

separatae singulis sedes et sua cuique mensa,

Tac. G. 22:

separati epulis, discreti cubilibus,

id. H. 5, 5:

(exordium) separatum, quod non ex ipsā causā ductum est, nec,

Cic. Inv. 1, 18, 26: tu (Bacchus) separatis uvidus in jugis (i. e. remotis), distant, remote, Hor C. 2, 19, 18.— Comp.:

intellectus,

Tert. Anim. 18 fin.—Sup. does not occur. —Hence, * adv.: sēpărātē, separately, apart:

separatius adjungi,

Cic. Inv. 2, 51, 156.

spīrĭtus, ūs (scanned spĭrĭtus, Sedul. Hymn. 1 fin.; dat. SPIRITO, Inscr. Orell. 3030; gen., dat., and abl. plur. only eccl. and late Lat., e. g. spirituum, Vulg. Marc. 6, 7:

spiritibus,

Aug. Serm. 216, 11 fin.; Vulg. Luc. 8, 2), m. [spiro], a breathing or gentle blowing of air, a breath, breeze (syn.: aura, flatus).

Lit.

In gen.:

spiritum a vento modus separat: vehementior enim spiritus ventus est, invicem spiritus leviter fluens aër,

Sen. Q. N. 5, 13, 4; cf. Plin. Ep. 5, 6, 5: spiritus Austri Imbricitor, Enn. ap. Macr. S. 6, 2 (Ann. v. 423 Vahl.), Cic. poët. N. D. 2, 44, 114:

Boreae,

Verg. A. 12, 365:

quo spiritus non pervenit,

Varr. R. R. 1, 57, 2; cf.:

silentis vel placidi spiritus dies,

Col. 3, 19 fin.:

alvus cum multo spiritu redditur,

Cels. 2, 7 med. —

In partic.

The air: imber et ignis, spiritus et gravis terra, Enn. ap. Varr. L. L. 7, § 37 Müll. (Ann. v. 511 Vahl.):

proximum (igni) spiritus, quem Graeci nostrique eodem vocabulo aëra appellant,

Plin. 2, 5, 4, § 10:

quid tam est commune quam spiritus vivis?

Cic. Rosc. Am. 26, 72; cf. Quint. 12, 11, 13:

potestne tibi haec lux, Catilina, aut hujus caeli spiritus esse jucundus?

Cic. Cat. 1, 6, 15.—

An exhalation, smell, odor:

spiritus unguenti suavis,

Lucr. 3, 222:

foedi odoris,

Cels. 5, 26, 31 fin.:

florum,

Gell. 9, 4, 10:

sulfuris,

Pall. Aug. 9, 1; cf. Hor. C. 3, 11, 19.—

Breathed air, a breath:

quojus tu legiones difflavisti spiritu,

Plaut. Mil. 1, 1, 17.— Absol.: (equus) saepe jubam quassit simul altam: Spiritus ex animā calida spumas agit albas, Enn. ap. Macr. S. 6, 3 (Ann. v. 507 Vahl.):

creber spiritus,

Lucr. 6, 1186:

ardentes oculi atque attractus ab alto Spiritus,

Verg. G. 3, 505:

petitus imo spiritus,

Hor. Epod. 11, 10:

in pulmonibus inest raritas... ad hauriendum spiritum aptissima,

Cic. N. D. 2, 55, 136:

diffunditur spiritus per arterias,

id. ib. 2, 55, 138:

animantium vita tenetur, cibo, potione, spiritu,

id. ib. 2, 54, 134:

si spiritum ducit, vivit,

id. Inv. 1, 46, 86:

tranquillum atque otiosum spiritum ducere,

id. Arch. 12, 30:

longissima est complexio verborum, quae volvi uno spiritu potest,

id. de Or. 3, 47, 182:

versus multos uno spiritu pronuntiare,

id. ib. 1, 61, 261:

spiritus nec crebro receptus concidat sententiam, nec eo usque trahatur, donec deficiat,

Quint. 11, 3, 53:

lusit vir egregius (Socrates) extremo spiritu,

Cic. Tusc. 1, 40, 96; cf. id. Sest. 37, 79: quorum usque ad extremum spiritum est provecta prudentia, id. Sen. 9, 27:

quos idem Deus de suis spiritibus figuravit,

Lact. Epit. 42, 3.—With gen.:

ut filiorum suorum postremum spiritum ore excipere liceret,

Cic. Verr. 2, 5, 45, § 118; Cels. 4, 4; 3, 27; Col. 6, 9, 3; Quint. 9, 4, 68; 11, 3, 32; 11, 3, 53 sq.—

Transf.

In abstr., a breathing:

aspera arteria excipiat animam eam, quae ducta sit spiritu,

Cic. N. D. 2, 54, 136; cf. id. ib. 2, 55, 138:

aër spiritu ductus alit et sustentat animantes,

id. ib. 2, 39, 101:

crevit onus neque habet quas ducat spiritus auras,

Ov. M. 12, 517.—Esp.: spiritum intercludere (includere), to stop the breath, suffocate, choke, etc.:

lacrimae spiritum et vocem intercluserunt,

Liv. 40, 16, 1; 40, 24, 7; so,

includere,

id. 21, 58, 4.—

The breath of a god, inspiration:

haec fieri non possent, nisi ea uno divino et continuato spiritu continerentur,

by a divine inspiration, Cic. N. D. 2, 7, 19; 3, 11, 28; cf.:

poëtam quasi divino quodam spiritu inflari,

id. Arch. 8, 18.—

The breath of life, life:

eum spiritum, quem naturae debeat, patriae reddere,

Cic. Phil. 10, 10, 20:

vos vero qui extremum spiritum in victoriā effudistis,

id. ib. 14, 12, 32:

dum spiritus hos regit artus,

Verg. A. 4, 336; cf. Hor. C. 4, 8, 14:

ne cum sensu doloris aliquo spiritus auferatur,

Cic. Verr. 2, 5, 45, § 118:

aliquem spiritu privare,

Vell. 2, 87, 2:

merula spiritum reddidit,

to expire, die, id. 2, 22, 2:

spiritus tenues vanescat in auras,

Ov. H. 12, 85:

non effundere mihi spiritum videbar, sed tradere,

Sen. Ep. 78, 4:

novissimum spiritum per ludibrium effundere,

Tac. H. 3, 66 fin.; cf. supra, I. B.—

Poet.,= suspirium, a sigh, Prop. 1, 16, 32; 2, 29 (3, 27), 38.—

In gram., a breathing or aspiration (asper and lenis), Prisc. p. 572 P.; Aus. Idyll. 12 de Monos. Graec. et Lat. 19. —

The hiss of a snake, Verg. Cul. 180.—

Trop.

(Class.) A haughty spirit, haughtiness, pride, arrogance; also, spirit, high spirit, energy, courage (esp. freq. in the plur.; syn. animi).

Sing. (in the best prose only in gen. and abl., which are wanting in plur.):

regio spiritu,

Cic. Agr. 2, 34, 93:

quem hominem! quā irā! quo spiritu!

id. Q. Fr. 1, 2, 2, § 6:

illos ejus spiritus Siciliensis,

id. Verr. 2, 3, 9, § 22:

tantum fiduciae ac spiritūs,

Caes. B. C. 3, 72:

filia Hieronis, inflata adhuc regiis animis ac muliebri spiritu,

Liv. 24, 22:

patricii spiritūs animus,

id. 4, 42, 5:

ex magnitudine rerum spiritum ducat,

Quint. 1, 8, 5:

corpore majorem rides Turbonis in armis Spiritum et incessum,

Hor. S. 2, 3, 311:

cecidit spiritus ille tuus,

Prop. 2, 3, 2:

spiritu divino tactus,

Liv. 5, 22, 5:

non negaverim fuisse alti spiritūs viros,

Sen. Ep. 90, 14.—

Plur.:

res gestae, credo, meae me nimis extulerunt ac mihi nescio quos spiritus attulerunt,

Cic. Sull. 9, 27:

noratis animos ejus ac spiritus tribunicios, etc.,

id. Clu. 39, 109; cf.:

unius tribuni militum animos ac spiritus,

id. Imp. Pomp. 22, 66:

tantos sibi spiritus, sumpserat, ut ferendus non videretur,

Caes. B. G. 1, 33 fin. in re militari sumere, id. ib. 2, 4:

nam Dion regios spiritus repressit,

Nep. Dion, 5, 5:

cum spiritus plebes sumpsisset,

Liv. 4, 54:

si cui honores subdere spiritus potuerunt,

id. 7, 40:

remittant spiritus, comprimant animos suos, sedent arrogantiam, etc.,

Cic. Fl. 22, 53:

spiritus feroces,

Liv. 1, 31:

quorum se vim ac spiritus fregisse,

id. 26, 24:

cohibuit spiritus ejus Thrasea,

Tac. A. 16, 26:

Antipater, qui probe nosset spiritus ejus,

Curt. 6, 1, 19.—

(Mostly poet. and in post-Aug. prose.) Spirit, soul, mind.

Sing.:

quoslibet occupat artus Spiritus,

Ov. M. 15, 167; Tac. A. 16, 34: spiritum Phoebus mihi, Phoebus artem Carminis dedit, poetic spirit or inspiration, Hor. C. 4, 6, 29; cf.:

mihi Spiritum Graiae tenuem Camenae Parca non mendax dedit,

id. ib. 2, 16, 38:

qualis Pindarico spiritus ore tonat,

Prop. 3, 17 (4, 16), 40:

imperator generosi spiritŭs,

Plin. 8, 40, 61, § 149: avidus (i. e. to epithumêtikon, the desiring, coveting soul), Hor. C. 2, 2, 10:

quidam comoedia necne poëma Esset, quaesivere: quod acer spiritus ac vis Nec verbis nec rebus inest,

Hor. S. 1, 4, 46:

majoris operis ac spiritūs,

Quint. 1, 9, 15:

alti spiritūs plena,

id. 10, 1, 44:

virtus magni spiritus est et recti,

Sen. Ep. 74, 29:

qui spiritus illi, Quis vultus vocisque sonus,

Verg. A. 5, 648.—

Plur.: Coriolanus hostiles jam tum spiritus gerens, Liv. 2, 35; Curt. 5, 8, 17.—

Transf. (like anima, and the Engl. soul), a beloved object, Vell. 2, 123 fin. —

Spiritus, personified, a spirit (late Lat.); so,

esp., Spiritus Sanctus or simply Spiritus,

the Holy Ghost, Holy Spirit, Cod. Just. 1, 1, 1; Aus. Ephem. 2, 18:

jurare per Deum et per Christum et per Spiritum Sanctum,

Veg. 2, 5:

nocens ille Spiritus,

an evil spirit, Lact. 4, 27, 12:

Spiritus nigri,

evil spirits, Sedul. Carm. 3, 41.

s transferència d'RNA, transferència Northern

Genètica

Def. del Termcat: Tècnica de transferència d'àcid nucleic que permet detectar seqüències específiques d'RNA en una població de molècules que s'han separat per pes molecular mitjançant l'electroforesi en gel.

Nota: La denominació Northern ha estat creada, mitjançant un joc de paraules, per analogia amb la transferència Southern, que designa un mètode similar.

s transferència d'RNA, transferència Northern

Genètica

Def. del Termcat: Tècnica de transferència d'àcid nucleic que permet detectar seqüències específiques d'RNA en una població de molècules que s'han separat per pes molecular mitjançant l'electroforesi en gel.

Nota: La denominació Northern ha estat creada, mitjançant un joc de paraules, per analogia amb la transferència Southern, que designa un mètode similar.

s transferència de DNA, transferència Southern

Genètica

Def. del Termcat: Tècnica de transferència d'àcid nucleic que permet de detectar seqüències específiques de DNA en una població de molècules que s'han fragmentat per endonucleases de restricció i separat per pes molecular mitjançant l'electroforesi en gel.

Nota: Southern és el cognom de l'investigador que va idear aquesta tècnica.

s transferència de DNA, transferència Southern

Genètica

Def. del Termcat: Tècnica de transferència d'àcid nucleic que permet de detectar seqüències específiques de DNA en una població de molècules que s'han fragmentat per endonucleases de restricció i separat per pes molecular mitjançant l'electroforesi en gel.

Nota: Southern és el cognom de l'investigador que va idear aquesta tècnica.

s transferència de proteïnes, transferència Western

Genètica

Def. del Termcat: Tècnica de transferència elèctrica de proteïnes que permet, mitjançant una reacció amb una sonda radioactiva, de detectar una proteïna específica en una mescla proteica que s'ha separat per pes molecular mitjançant l'electroforesi en gel.

Nota: La denominació Western ha estat creada, mitjançant un joc de paraules, per analogia amb la transferència Southern, que designa un mètode similar.

s transferència de proteïnes, transferència Western

Genètica

Def. del Termcat: Tècnica de transferència elèctrica de proteïnes que permet, mitjançant una reacció amb una sonda radioactiva, de detectar una proteïna específica en una mescla proteica que s'ha separat per pes molecular mitjançant l'electroforesi en gel.

Nota: La denominació Western ha estat creada, mitjançant un joc de paraules, per analogia amb la transferència Southern, que designa un mètode similar.

s sòlid groller, groller

Medi ambient

Def. del Termcat: Sòlid que es troba en les aigües residuals i que pot ser separat per reixes d'1 a 10 cm de pas.

s sòlid fi, fi

Medi ambient

Def. del Termcat: Sòlid que es troba en les aigües residuals i que pot ser separat per reixes o tamisos d'1 a 9 mm de pas.

1) (single; separate: Put price labels on each individual item.) individual, separat

2) (intended for, used by etc one person etc: Customers in shops should be given individual attention.) special

3) (special to one person etc, showing or having special qualities: Her style of dress is very individual.) personal

1) (a single person in contrast to the group to which he belongs: the rights of the individual in society.) individ

2) (a person: He's an untidy individual.) om, per­soană

•

- individuality

frĕtum, i, n., and frĕtus, ūs, m. [root phru, to be in uneasy motion, boil, flash; cf. Sanscr. bhur; Lat. ferveo], a strait, sound, channel.

Lit.

In gen.

Form fretum:

fretum dictum a similitudine ferventis aquae, quod in fretum saepe concurrat aestus atque differvescat,

Varr. L. L. 7, § 22; Isid. Orig. 13, 18:

(presteres) freta circum Fervescunt,

Lucr. 6, 427:

quid de fretis aut de marinis aestibus plura dicam?

Cic. Div. 2, 14, 34; cf.:

aestus maritimi, fretorumque angustiae,

id. N. D. 2, 7, 19; id. Mur. 17, 35:

Seston Abydena separat urbe fretum,

Ov. Tr. 1, 10, 28:

fretum Siciliense,

the Sicilian Strait, the Strait of Messina, Cic. N. D. 3, 10, 24;

also called fretum Siciliae,

Caes. B. C. 2, 3, 1; v. infra:

fretum nostri maris et Oceani,

i. e. the Gaditanian Strait, Strait of Gibraltar, Sall. J. 17, 4.—

Form fretus: salis fretus, Lucil. ap. Non. 205, 30; Naev. ib. 27 (Trag. Rel. p. 12 Rib.):

angusto fretu,

Lucr. 1, 720; cf.:

ut perangusto fretu divisa servitutis ac libertatis jura cognosceret,

Cic. Verr. 2, 5, 66, § 169 (cf. Gell. 13, 20, 15):

in Scyllaeo illo aeris alieni tamquam in fretu,

Cic. Sest. 8, 18: inter Italiam et Siciliam qui est fretus, Varr. ap. Non. 205, 31: a Gaditano fretu, Cic. ap. Charis. p. 103 P.: angustiae fretus, Messala, ib.: salsi fretus, Licin. ib.—

In partic., the Strait, for the Strait of Sicily:

cum se ille septimo die venisse a freto dixisset,

Cic. Att. 2, 1, 5; id. Verr. 2, 1, 59, § 154; 2, 2, 7 fin.; Caes. B. C. 1, 29, 1; Suet. Tib. 2; Flor. 2, 2; Hor. Epod. 9, 7 al.—

Hence, Frĕtensis, e, adj.:

Fretense mare,

i. e. the Strait of Sicily, Cic. Att. 10, 7, 1.—

Poet. transf.

In gen., the sea (syn.: mare, oceanus, pelagus, pontus).— Plur.:

fervet fretis spirantibus aequor,

Verg. G. 1, 327:

in freta dum fluvii current,

id. A. 1, 607; cf. Ov. M. 1, 36:

pastor cum traheret per freta navibus Idaeis Helenen,

Hor. C. 1, 15, 1:

fretis acrior Hadriae,

id. ib. 1, 33, 15.— Sing.:

Euxinum,

Ov. P. 2, 2, 2:

Libycum,

id. F. 3, 568.—

Of the sky: (pulvis) omnem pervolat caeli fretum, Enn. ap. Non. 205, 29 (Trag. v. 31 Vahl.).—

Of the spring, as the period of transition from cold to heat:

fretus ipse anni permiscet frigus et aestum,

Lucr. 6, 364; so,

freta anni,

ib. 374 ex conject. Lachm. v. ej. annot. p. 369.—

A raging, swelling, heat, violence:

aetatis freta,

Lucr. 4, 1030; cf.:

fretum adolescentiae, id est secunda imperii aetas,

Flor. 1, 26:

invidiae atque acerbitatis fretum effervescit,

Gell. 10, 3, 7.